Jardins Artigas. La Pobla de Lillet
Adreça
Jardins Artigas. Estació del tren de La Pobla de Lillet. La Pobla de Lillet
Visita i horaris
La visita guiada als Jardins Artigas té la durada d’una hora, per als particulars, i d’una hora i mitja per a grups en autocar. La visita explica el passat industrial de la Pobla de Lillet, l’arribada d’Antoni Gaudí i Cornet a la població, i els trets arquitectònics de l’únic jardí humit projectat pel genial arquitecte. La visita s’adapta per a les escoles i inclou material didàctic.



De novembre a Setmana Santa, caps de setmana i festius de 10 a 14h.

Laborables consultar a l'Oficina de Turisme.

Juliol i agost, cada dia de 10 a 19h.



Resta de l'any, caps de setmana i festius de 10 a 14h i de 15.30 a 18h. Laborables consultar a l'Oficina de Turisme.



Per visites guiades, cal reserva prèvia a l'oficina de turisme: 938 236 146, mínim una setmana d'antelació.

Hi ha una reducció per a grups i per a grups escolars.
Informació
Tel.: 687 99 85 41. Fax: 938 237 844. tur.lillet@diba.es; www.poblalillet.cat
Com arribar-hi
Amb bus: Alsina Graells tel.: 932 656 866. Per carretera: per l’Eix del Llobregat, C-16, o per la C-17 i C-26.

Observacions
Els horaris poden variar; s’aconsella que els comproveu prèviament.
Preus i descompte
Adults: 4,00€.

Estudiants i jubilats: consultar-ho.

Grups (+ de 29 persones): 3,20 € per persona.

Grups escolars (+ de 30 persones): 2,50€ per persona. (En cas de grups escolars de menys de 30 persones, cal consultar-ho).

Menors de 13 anys: 2,00€.

El preu de la visita guiada va inclosa en el preu de l'entrada per grups superiors a 29 persones i que hagin fet una reserva, en cas contrari costa 25€.

Descompte de la Ruta del Modernisme: 15% sobre l’entrada general.

No acumulables a altres descomptes.
Descripció
Jardins Artigas (1904) Gaudí va projectar el Jardí de Can Artigas juntament amb un xalet-refugi a la serra del Catllaràs l’any 1904. La Pobla de Lillet és un municipi de la comarca del Berguedà que actualment compta amb 1.558 habitants. Redescobrint l’obra El jardí, de propietat particular, va estar abandonat entre els anys 1939-1989 i per aquest motiu, i pel fet que en l’indret on es troba no era gaire accessible, va restar oblidat. A més, l’absència de documentació que en confirmés l’autoria feia que no fos tingut en consideració dins l’obra gaudiniana. Per altra banda, el Xalet de Catllaràs va ser reformat als anys vuitanta, amb un criteri discutible que l’ha fet perdre tots els trets decoratius. De totes maneres, des de l’any 1991 la Reial Càtedra Gaudí va començar a treballar en la investigació de les dues obres i després en el projecte de rehabilitació dels jardins. La Càtedra ha reconstruït una hipòtesi plausible que atorgaria l’autoria dels jardins a Gaudí, fet que ha contribuït que avui dia siguin un dels punts d’interès arquitectònic i artístic més visitats de la comarca del Berguedà. Un encàrrec d’Eusebi Güell Per bé que estèticament semblen tenir algunes similituds amb el Park Güell, els Jardins Artigas, tal com se’ls coneix avui en dia, són l’únic jardí humit projectat pel genial arquitecte. A principis de segle XX s’instal·lava a Clot del Moro (Castellar de N’Hug) la primera empresa fabricant de ciment pòrtland de tot l’Estat espanyol, l’Asland, liderada per l’empresari Eusebi Güell i Bacigalupi. Durant la construcció de la fàbrica (1901-1904), van néixer tota una sèrie de serveis al seu voltant, com ara les mines de carbó a la serra del Catllaràs, que havien d’abastar els forns d’Asland que fabricarien el ciment pòrtland. El comte Güell va encarregar a Gaudí el projecte d’un xalet al Catllaràs per tal d’allotjar els enginyers i facultatius encarregats de governar i dirigir les mines de carbó. Per visitar el lloc on havia d’anar el xalet, Antoni Gaudí es va allotjar a casa de la família Artigas, empresaris tèxtils. Durant els dos dies que Gaudí va passar a la Pobla, aquests li van expressar la seva il·lusió per tenir un jardí al darrere de la seva fàbrica. Antoni Gaudí, com a agraïment a l’hospitalitat de la família, els en va fer un esbós. De l’esbós van sorgir-ne els Jardins Artigas. Aires del Park Güell Cal dir que l’any 1905 Gaudí treballava a Barcelona en la construcció del Park Güell, amb la qual cosa l’esbós que l’arquitecte va realitzar del jardí està totalment inspirat en el parc barceloní. Sembla que el mateix Gaudí, en tornar a Barcelona, ja amb el projecte del Xalet de Catllaràs, va enviar a la Pobla de Lillet dos paletes perquè comencessin les obres de construcció del jardí que havia dibuixat. Un entorn salvatge L’indret on es van construir els Jardins Artigas està conformat per un entorn molt salvatge: grans tallats de roca travessats pel Llobregat, amb abundant vegetació autòctona. Les estructures arquitectòniques són exactament iguals que al Park Güell, però els materials amb què es va fer el jardí són els propis de la zona de muntanya prepirinenca on es troba situada la Pobla de Lillet; per tant, els materials que hi ha al jardí són la llosa, la pedra tosca, el còdol de riu i la marga, acompanyats pel ciment pòrtland amb el qual es van construir les baranes i els murals naturalístics del jardí. Quant al recurs de l’aigua, ja hem parlat del Llobregat que travessa el pedregós curs del jardí. A més, hi trobem tot de fonts que sorgeixen dels brolladors d’aigua natural que desembocaven al Llobregat; l’únic que va fer Gaudí va ser decorar-los, de manera que van esdevenir fonts figurades com ara la Cascada, la Font del Bou, la Font del Lleó i la Font de la Gruta. D’altra banda, el Pont d’Escala i el Pont dels Arcs també neixen per travessar el Llobregat i unir els dos vessants del riu. Finalment, la Glorieta presideix el jardí enlairant-se en un pronunciat tallat de roca i fa de mirador del jardí. Als jardins s’hi observen símbols com els dels quatre evangelistes presidits per la figura de l’àliga, que, majestuosa, vigila el jardí des del costat de la Glorieta el Bou; el lleó, i l’àngel, que originalment era dins la cascada i que actualment no es troba reproduït. Així mateix, hi trobem les serps que protegeixen l’única entrada que Gaudí va projectar per accedir al jardí, les cariàtides amb la figura de l’home i de la dona, el racó del pescador, el berenador amb el mural naturalístic i les canyes de bambú, entre d’altres. Ajuntament de la Pobla de Lillet