Ruta Puig i Cadafalch. Mataró - Argentona
Adreça

Visita i horaris
La Ruta Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona comprèn la visita guiada a diversos edificis modernistes que l’il·lustre arquitecte va realitzar a la seva ciutat natal i a la població on estiuejava. A Mataró es visiten l’Ajuntament, la seva casa natal, el mercat El Rengle, la botiga La Confianza, la Casa Parera, l’edifici de La Beneficència i la Casa Coll i Regàs (actual Fundació Caixa Laietana), que se’n visiten les sales nobles. A continuació, un autocar trasllada els visitants fins a Argentona, on es visita la casa d’estiueig de la família de l’arquitecte, la capella del Sagrament (església parroquial de Sant Julià), l’exterior de la casa pairal de Can Calopa i la magnífica finca de Can Garí.

Informació
Per a informació i reserves: 

Oficina de Turisme de Mataró

La Riera, 48 - 08301 Mataró                   

Tel. +34 937 582 698

Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 19 h

diumenges i festius de 10 a 14 h

turisme@ajmataro.cat

www.mataro.cat

turisme@argentona.cat

Com arribar-hi
En tren

Amb rodalies Renfe C1 - estacions de Sants, Plaça Catalunya, Arc de Triomf i Clot  Aragó. Informació 902 24 02 02.

En autobús

Directe per autopista:

- Mataró - Barcelona, línies C1 i C2: Empresa Casas - Grup Sarbús (93 798 11 00)

- Mataró - Granollers - aeroport de Girona: Barcelona Bus (902 13 00 14)

- Mataró - Granollers - Sabadell: Barcelona Bus

Amb parades:

- Mataró - Barcelona, línia C10: Empresa Casas - Grup Sarbús

- Mataró - Llavaneres - Sant Vicenç de Montalt, línia C20: Empresa Casas - Grup Sarbús

- Mataró - Vilassar de Dalt, línia C30: Empresa Casas - Grup Sarbús

- Mataró - Veïnat del Cros - Argentona: Sagalés

- Mataró - Granollers - La Roca del Vallès: Sagalés

- Mataró - Òrrius: Sagalés

- Mataró - Argentona - Dosrius - Canyamars: Sagalés

En cotxe

Per l'autopista C-32, sortides Mataró Sud, Mataró Oest i Mataró Nord, o per la carretera N-II.

Des de Granollers, C-60, que enllaça amb la C-32 i amb la N-II.


Observacions

Preus i descompte

Consulteu a l'Oficina de Turisme de Mataró.

Descompte de la Ruta del Modernisme: 15% sobre la tarifa d'adults.




Descripció
El Modernisme va representar un fet social i cultural de gran magnitud amb una aclaparadora presència artística que es va estendre per tot Catalunya, paral·lelament a la resta d’Europa i Amèrica, entre l’últim terç del segle XIX i el primer quart del segle XX. En l’àmbit català no sols va tenir presència a les grans ciutats, sinó també a altres poblacions com Mataró, Argentona, Canet de Mar, etc., que, vistes les seves característiques històriques i socials, esdevingueren espais idonis per a aquestes manifestacions. L’arquitectura va ser la forma més representativa d’aquests canvis d’estil i maneres de viure, ja que constituïa, alhora, un conjunt de “modernitats” molt visibles, tant de caràcter estructural com en les arts aplicades. El Maresme va saber incorporar-se amb un gran dinamisme a un ampli ventall de sectors productius, principalment el tèxtil, el dels derivats del vidre, el del licor o el del conreu de la vinya, alhora que es convertia en lloc d’estiueig i de termalisme de la burgesia catalana (termes de Caldes d’Estrac o fonts d’aigües medicinals a Argentona), així com de navegants i comerciants que tornaven de les Amèriques amb la intenció d’establir-se definitivament en el seu lloc d’origen. Alguns dels protagonistes dels projectes arquitectònics del Modernisme eren fills de la comarca, com Josep Puig i Cadafalch, Eduard Ferrés i Puig, Emili Cabanyes o Ignasi Mas i Morell, i d’altres, d’adopció, com Lluís Domènech i Montaner o Antoni M. Gallissà. De les seves obres se’n desprèn tot un ric manifest de tipologies arquitectòniques en projectes realitzats per encàrrec de particulars, des de la casa-torre d’estiueig fins a edificis industrials (fàbriques, cellers) i botigues, o fruit d’encàrrecs públics, com ara ajuntaments, mercats, escoles, escorxadors, cases de caritat i esglésies. Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner van ser dos dels principals exponents del Modernisme a Catalunya, i responsables que el Maresme compti amb un dels patrimonis arquitectònics més notables d’aquest moviment. Durant l’any 2001, amb activitats diverses que van abraçar diferents àmbits de la programació cultural, les ciutats de Mataró i Argentona, juntament amb Barcelona, van commemorar l’any dedicat a Josep Puig i Cadafalch amb l’objectiu de difondre la seva personalitat i la seva destacada obra. Mataró Saló de Sessions de l’Ajuntament (1893), la Riera, 48. L’any 1893 Puig i Cadafalch, aleshores arquitecte municipal de Mataró, realitzà el projecte de reforma del Saló de Sessions. En destaca la decoració de l’enteixinat del sostre encreuant bigues decorades amb escuts i símbols emblemàtics. Casa natal de Puig i Cadafalch, el Carreró, 39. Casa de cós del segle XVIII. A la façana, una placa commemorativa de l’any 1967 recorda la figura de l’il·lustre mataroní. L’any 2001, amb motiu de l’Any Puig i Cadafalch, se’n restaura la façana. El Rengle (1891-1893), plaça Gran, s/n. El projecte de construcció de l’edifici fou de l’arquitecte municipal, aleshores, Emili Cabanyes. Puig i Cadafalch va fer la reforma de la coberta semicircular decorada amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat. Botiga La Confianza (1894-1896), carrer de Sant Cristòfor, 10. Aquesta botiga, inaugurada l’any 1896 per encàrrec de Francesc Palomer, es dedicava a la venda de pasta de sopa i oli d’oliva. És destacable la decoració de les parets i el sostre amb motius vegetals i sanefes decoratives, dels expositors amb pinacles d’estil neogòtic i del cartell exterior de ferro forjat amb lletres modernistes. Casa Parera (1894), carrer Nou, 20. Es tracta d’un edifici reformat per a Miquel Parera i Partagàs. És una antiga casa de cós de dos pisos amb esgrafiats florals i vegetals, maó vist, ferro forjat i elements escultòrics medievalitzants (mènsules, escuts i gàrgoles). La Beneficència (1894), carrer de Sant Josep, 9. La Casa de la Beneficència estava situada en l’antic Convent de Carmelites de Sant Josep, ocupat aleshores per les concepcionistes. Puig trencà l’austeritat de les façanes mitjançant finestrals amb columnes en forma de corol·la amb capitells d’inspiració medieval, elements escultòrics d’estil neogòtic i els escuts de Mataró i Catalunya. Casa Coll i Regàs (1896-1898), carrer d’Argentona, 55-57. Aquesta casa fou construïda per encàrrec de l’empresari mataroní Joaquim Coll i Regàs. Avui dia és la seu de la Fundació Caixa Laietana i és l’edifici més emblemàtic del Modernisme mataroní. L’arquitecte evocà amb l’edifici tot un programa iconogràfic i decoratiu amb la intenció de lloar la figura del seu client, prestigiós industrial tèxtil. Argentona Casa d’estiueig de Puig i Cadafalch (1897-1905), plaça de Vendre, s/n. És la casa on l’arquitecte estiuejava des de petit i que més tard es convertiria en el refugi després del seu retorn de l’exili. Puig obrí les parets mitgeres per comunicar els tres antics habitatges i convertir-los en un. En destaquen els elements modernistes, com merlets, escultures i el trencadís de ceràmica de les xemeneies. Capella del Sagrament (1896-1897), plaça de l’Església, 1. La nova capella ampliada és d’estil neogòtic. S’hi accedeix per una porta lateral des de l’església de Sant Julià. La nau de la capella és de planta rectangular amb l’absis de planta semihexagonal i està coberta amb una volta d’arcs apuntats. Can Calopa (1898), carrer de Riudemeia, 8. Aquest casal siscentista és una casa pairal de quatre cóssos i amb teulada a quatre vessants. Segons Lluís Bonet i Garí, Puig i Cadafalch hauria projectat les reformes que han donat un aspecte eclèctic a l’edifici. Casa Garí (1898), camí de Sant Miquel del Cros, 9. Can Garí era una antiga masia catalana que va ser transformada en un palau nobiliari d’inspiracions nòrdiques en tan sols nou mesos com a residència d’estiueig. La transformació arquitectònica, obra de Puig i Cadafalch, va ser un encàrrec de Josep Garí i Cañas. Can Garí esdevé un veritable palau amb luxe i comoditats (teatre, jardins, llac…) al qual s’uneix la imatge de sòlida masia fortificada (dos torricons orientats al sud i una torre adossada amb un rellotge solar esgrafiat a la paret). Torre d’Aigües del Cros (1900), av. del Molí de les Mateves, s/n. Aquesta torre elevadora d’aigües, de construcció circular en forma de xemeneia feta de maons de terrissa i teulada decorada amb trencadís de ceràmica, subministrava aigua a la finca de Can Garí.

Ajuntament d’Argentona

Institut de Promoció Econòmica de Mataró