Palau Güell
Adreça


Nou de la Rambla, 3-5.



Horaris
Estiu, de l'1 d'abril al 31 d'octubre: de 10 a 20 h (última hora d’accés a les 19 h).

Hivern, de l'1 de novembre al 31 de març: de 10 a 17.30 h (última hora d’accés a les 16.30 h).

Obert: de dimarts a diumenge i dilluns festius.

Tancat: dilluns no festius, 1 de gener, del 6 al 13 de gener i el 25 i 26 de desembre.

Entrada gratuïta:

Temporada d'estiu: diumenges de 17 a 20 hores.

Temporada d'hivern: primer diumenge de mes.

El 23 d'abril, el 18 de maig i el 24 de setembre.
Informació


Tel.: 934 725 775

Fax. 934 725 772

palauguell@diba.cat

www.palauguell.cat

 
Preu i descomptes
Tarifa general: 12,00€.

Tarifa reduïda: 8,00€.

Descompte de la Ruta del Modernisme: 30% sobre la tarifa general.
Observacions

Descripció
La primera obra (1885-1889) que Antoni Gaudí —l’arquitecte més peculiar i singular del Modernisme— deixaria a la ciutat de Barcelona i que ha estat declarat bé del patrimoni mundial per la UNESCO. Gaudí tenia només 34 anys quan va rebre l’encàrrec de construir la residència privada de la família Güell. Curiosament, no va ser a l’Eixample, una zona en plena expansió on s’anava traslladant la burgesia, sinó al Raval, que a finals del segle XIX patia ja certa degradació. Potser no sembla gaire lògic que Eusebi Güell, amb deu fills, hi anés a viure el 1888. Un dels motius principals pels que es decidí a construir el Palau Güell al Raval ve donat pel fet que havia heretat una casa a la Rambla dels Caputxins, on anà a viure el 1884, i que uní amb el Palau Güell a partir d’un corredor; així doncs es pot dir que el Palau Güell va ser concebut com una ampliació de la casa familiar de la Rambla.

Eusebi Güell, que fou un empresari i polític destacat però també un impulsor de la cultura catalana, de les lletres i les arts, va confiar en Gaudí en un moment en el que encara no era conegut, va saber veure el seu talent i li encomanà la construcció d’aquest peculiar palau urbà,

L’aristocràtic mecenes de Gaudí va donar llibertat pressupostària a l’arquitecte per construir un original i sumptuós palauet que pogués albergar reunions polítiques, vetllades culturals i literàries, concerts i recepcions a convidats il•lustres. Dit i fet. Gaudí va utilitzar els millors materials nobles i el cost de la construcció es va disparar molt. El resultat final va ser una autèntica obra mestra, la primera gran obra de Gaudí i un dels primers edificis, sinó el primer, de l’Art Nouveau a escala mundial.  El Palau Güell de Gaudí és un espai insòlit en què preval el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum, i que insinua molts trets essencials de la producció posterior de Gaudí.

La façana del Palau Güell, de línies suggestivament venecianes, està construïda amb una pedra d’aspecte sever i hi destaca especialment el disseny de ferro forjat que cobreix els timpans dels dos arcs parabòlics d’entrada i de sortida i que dóna forma al majestuós escut amb les quatre barres catalanes, que presideix la façana.

A partir del vestíbul, una escala noble condueix - passant per l’entresol- a la planta noble de l’edifici, on es troba el saló central, l’autèntica joia de la corona del Palau Güell: un sorprenent, misteriós i tel•lúric espai coronat per una cúpula parabòlica situada a gran altura. La cúpula, perforada per un òcul central i una sèrie de petites obertures en forma de cercle que filtren una tènue llum indirecta, dóna al saló una curiosa aparença de planetari sota la llum del dia, per a alguns, i de sala central d’un hammam àrab, per a d’altres. Al saló central, en el que es troba la consola de l’orgue del Palau Güell i una capella tancada per dues portes, s’hi celebraven concerts i també oficis religiosos.

Aquest saló central és l’eix vertebrador a partir del qual es configura tot l’espai de l’edifici, i alhora és un espai de relacions visuals verticals amb els pisos superiors del palau.

El terrat presumeix de les vint xemeneies ideades per Gaudí i restaurades entre 1988 i 1992. En la seva restauració es van completar els models originals, però en el cas de les xemeneies que havien perdut tot el seu revestiment, es va optar per una reinterpretació contemporània dirigida pels arquitectes restauradors de l’edifici i per diversos artistes plàstics catalans. Les xemeneies, totes úniques i diferents com si es tractés d’esbossos diversos d’un model idealitzat, recorden, amb una mica d’imaginació, un grup d’arbres i representen probablement un dels primers esbossos del projecte que Gaudí culminaria uns anys després amb el terrat de la Pedrera. En aquesta obra, Gaudí va utilitzar per primera vegada el trencadís, un revestiment elaborat amb fragments irregulars de mosaic, que l’arquitecte de Reus i el Modernisme en general van adoptar posteriorment com una de les principals formes d’expressió.

A l’altre extrem del palau, al soterrani, hi ha les cavallerisses, de voltes de maó recolzades en columnes fungiformes també de maó, una arquitectura espectacular concebuda per acollir les quadres i les cambres dels palafreners de palau. Es tracta d’un dels paisatges més enigmàtics, suggeridors i coneguts de l’arquitectura gaudiniana.

Eusebi Güell, la seva dona i els seus fills van viure al palau fins a la dècada de 1910 en que es traslladaren al Parc Güell. Posteriorment, alguns fills hi varen viure fins a la Guerra Civil. Amb l’esclat de la guerra, el Govern de la Generalitat el va destinar a comissaria. Posteriorment, la filla gran, Mercè Güell, que l’heretà, no podent fer-se càrrec del seu manteniment, el va cedir a la Diputació de Barcelona a canvi d’un vitalici l’any 1945. El 26 de maig de 2011 el Palau Güell obre de nou les portes al públic després d’uns anys de restauració integral.