Palau Güell
Adreça
Nou de la Rambla, 3-5.
Horaris
Per obres de restauració, només es pot realitzar una visita parcial a l'edifici:
Façana principal
Planta baixa
Soterrani
Entrada gratuïta.
La visita és lliure i l'aforament màxim és de 60 persones.
Horari:
De dimarts a dissabte (ambdós inclosos) de
10.00 a 14.30 hores.
Festius tancat.
Informació
Informació Tel.: 933 173 974 i 933 173 978
Fax: 933 173 779
palauguell@diba.cat
www.palauguell.cat
Descripció
Gaudí tenia només 34 anys quan va rebre l’encàrrec de construir la residència privada de la família Güell. Curiosament, no va ser a l’Eixample, que ja estava en plena expansió, sinó al Raval, una zona que a finals del segle XIX ja estava molt degradada i en què abundaven la prostitució i els bars de cambreres. Potser no sembla gaire lògic que Eusebi Güell, amb set fills, hi anés a viure. Tanmateix, va tenir un motiu per fer-ho: el seu pare, Joan Güell, vivia a la Rambla i Eusebi va comprar el solar del Palau Güell per estar a prop d’ell. L’aristocràtic mecenes de Gaudí va donar llibertat pressupostària a l’arquitecte per construir un original i sumptuós palauet que pogués albergar reunions polítiques i concerts de cambra i allotjar els convidats més il·lustres de la família. Dit i fet. Gaudí va utilitzar els millors materials del moment i el cost de la construcció es va disparar molt. El resultat final va ser una autèntica obra mestra del gaudinisme més obscur. Lluny de satisfer la idea burgesa de confort (és una casa de gran alçària i no tenia calefacció; per tant, no devia ser gaire confortable a l’hivern), el Palau Güell de Gaudí és un espai insòlit en què preval el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum. La façana del Palau Güell, de línies suggestivament venecianes, està construïda amb una pedra d’aspecte sever i hi destaca especialment el disseny de ferro forjat que cobreix els timpans dels dos arcs parabòlics d’entrada i de sortida i que dóna forma al majestuós escut amb les quatre barres catalanes, concebut com una petita columnata, que presideix la façana. La primera dependència del palau és el vestíbul, de vint metres d’alçària, que proporciona al conjunt una sensació de transparència i articula els diferents espais en què es divideix aquesta meravellosa obra primerenca de Gaudí. Tot l’edifici està organitzat al voltant d’aquest vestíbul central. Una escala noble condueix a l’autèntica joia de la corona del Palau Güell: el sorprenent, misteriós i tel·lúric saló central de set pisos d’alçària coronat per una cúpula parabòlica en forma cònica. La cúpula, perforada per una sèrie de petites obertures en forma de cercle que filtren una tènue llum indirecta, dóna al saló una curiosa aparença de planetari sota la llum del dia, per a alguns, i de sala central d’un hammam àrab, per a d’altres. El terrat presumeix de les vint xemeneies ideades per Gaudí i restaurades entre 1988 i 1992 per un grup d’artistes que en va reconstruir les vuit més malmeses, de manera totalment fidel al treball original de Gaudí. En una d’aquestes noves xemeneies, amb una mica de paciència, es pot localitzar en el trencadís un Cobi, la mascota olímpica de Barcelona 92. Les xemeneies, totes úniques i diferents com si es tractés d’esbossos diversos d’un model idealitzat, recorden, amb una mica d’imaginació, un grup d’arbres i representen probablement un dels primers esbossos del projecte que Gaudí culminaria uns anys després amb el terrat de la Pedrera. En aquesta obra, per exemple, Gaudí va utilitzar per primera vegada el trencadís, un revestiment elaborat amb fragments irregulars de mosaic, tècnica d’origen àrab que l’arquitecte de Reus i el Modernisme en general van adoptar posteriorment com una de les principals formes d’expressió. Si es presta atenció xemeneia per xemeneia, s’acaba descobrint en una d’elles —probablement la darrera construïda per Gaudí i totalment de color blanc— el petit segell verd d’un fabricant de ceràmica de Limoges. La llegenda explica que Eusebi Güell tenia una fantàstica vaixella de Limoges de la qual es va cansar i que va donar a l’arquitecte perquè la utilitzés en el revestiment de l’última de les xemeneies del palau. A l’altre extrem del palau, al soterrani, hi ha les cavallerisses, de voltes molt rebaixades recolzades en senzilles columnes fungiformes, una arquitectura espectacular concebuda per acollir les quadres i les cambres dels palafreners de palau. Les columnes i els capitells de totxana són un dels paisatges més enigmàtics, suggeridors i coneguts de l’arquitectura gaudiniana. La família Güell va viure en aquest palau fins a la Guerra Civil, quan va ser confiscat per la CNT-FAI, que el va convertir en quarter i presó. Els Güell no hi van tornar mai més. L’abandó i el deteriorament generalitzat d’aquesta zona de la ciutat van portar els hereus del comte Güell a cedir el palau a l’actual propietària, la Diputació de Barcelona, el 1945.
|