Pavellons Güell
Adreça
Avinguda de Pedralbes, 7.
Horaris
Només obert per a visites guiades

dissabtes i diumenges:

     10.15h anglès

     11.15h català

     12.15h anglès

     13.15h castellà

Tancat l’1 i el 6 de gener i el 25 i el 26 de desembre.

Visites concertades: de divendres a dilluns en català, castellà, anglès o francès. 


       
Informació
Tel.: 933 177 652.www.rutadelmodernisme.com
Observacions
Al jardí i a l’edifici que antigament ocupava el picador de la Finca Güell s’exposen màquines i estris de construcció de l’època entre les quals destaca una espectacular grua, del mestre d’obres d’Antoni Gaudí, utilitzada en la construcció de la Pedrera.

Els horaris i els idiomes de les visites poden variar segons la temporada; s’aconsella que els comproveu prèviament.

Preus i descompte
Adults: 6,00 € 

Menors de 18 anys, majors de 65 i aturats: 3,00 € 

Descompte de la Ruta del Modernisme: 50% sobre les dues tarifes.

Amb el Bus turístic: adults 5,00€.

Amb el bus City Tour: adults 5,00€.

Visites guiades concertades per a grups prèvia reserva al tel.: 932 562 504 o a l’adreça electrònica: cultura-impuqv@bcn.cat

Preu de grups: 150,00 €. 

Grups escolars: 125,00 €.

Grups de jubilats: 125,00 €.
Descripció
Un dels tres Centres del Modernisme de Barcelona, on amb aquesta guia podreu obtenir gratuïtament els vals de descompte de la Ruta del Modernisme, i on trobareu informació sobre el Modernisme a Barcelona. Gaudí va consagrar tota la seva vida a treballar per a la seva original visió de l’arquitectura i Eusebi Güell va ser el mecenes que li va donar els primers mitjans per començar a fer realitat aquest tipus d’obres tan costoses. El 1883, Güell va voler ampliar la immensa finca que el seu pare havia comprat alguns anys enrere a la zona de Pedralbes. Es va encarregar a Gaudí una part de les obres de reforma (1884-1887) que van ser dirigides per Joan Martorell. Gaudí va projectar el jardí i els pavellons d’entrada a la finca pel camí (avui el passeig Manuel Girona) que venia de la carretera de Sarrià. A finals del segle XIX, a la finca hi havia la casa d’estiueig dels Güell i terres de conreu que els Güell explotaven. Per aquesta obra, Gaudí es va inspirar en el Jardí de les Hespèrides tal i com Jacint Verdaguer el descrivia en el seu gran poema L’Atlàntida. Verdaguer havia dedicat l’Atlàntida al sogre de Güell, el marquès de Comillas, i curiosament l’havia acabat de redactar en aquesta mateixa finca. L’entrada destaca especialment per l’anomenada Porta del Drac, una gran escultura en ferro forjat que simbolitza el drac mitològic de Verdaguer, amb ales de ratpenat, cos amb escates, boca oberta i llengua sinuosa, però que no tenia per adversari sant Jordi, sinó Hèrcules. D'altra banda, l’Atlàntida era un poema on les referències s’havien mediterranitzat. L’arbre del Jardí de les Hespèrides de Verdaguer, per exemple, no és un pomer com en el mite clàssic, sinó el taronger mediterrani: sobre el brancal dret de la Porta del Drac, Gaudí hi va col·locar una petita escultura d’un taronger amb taronges daurades. Després de la mort d’Eusebi Güell, el 1918, els seus descendents van cedir la casa i part dels terrenys per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes. Les antigues cavallerisses, el picador i el que era la casa del conserge formen part del patrimoni de la Universitat de Barcelona.